Curtmetratge guanyador del premi de la Fundació Biodiversitat

Ací vos deixe un excel·lent curtmetratge animat que tracta d'una forma molt interessant el tema del canvi climàtic i que li ha valgut guanyar el primer premi de la primera edició dels premis de la Fundació Biodiversitat en la categoria de millor documental-curtmetratge.

A més a més, està mal que ho diga, però el compositor de la música és un conegut meu, Aritz Villodas. Escolteu la música i ja em direu que vos sembla.

Els premis Ig Nobel o Anti-Nobel

Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que sol resoldre's en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d'octubre.

Són estudis seriosos amb base científica. Estan organitzats per la revista d'humor científica Annals of Improbable Research (AIR), i co-patrocinats per diverses societats.

Aquests premis guardonen els assoliments d'investigacions que "primer poden provocar el riure, però després fan que les persones pensen".

Els premis pretenen celebrar l'inusual, honrar l'imaginatiu i estimular l'interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia. En anglès Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa "innoble", d'aquí el nom.

Entre els guardonats en els últims anys i en matèria científica tenim:

2009:

• Biología: Fumiaki Taguchi, Song Guofu, i Zhang Guanglei de la Kitasato University Graduate School of Medical Sciences en Sagamihara, Japó, per demostrar que la massa dels residus de cuina poden rehuir-se en més d’un 90% en massa utilitzant unes bacteries extretesa dels excrements dels pandes gegants.
• Química: Javier Morales, Miguel Apátiga, i Victor M. Castaño de la Universidad Nacional Autónoma de México, per crear diamants a partir d’un líquid, més concretament, de tequila.
• Física: Katherine K. Whitcome de la Universitat de Cincinatti, Estats Units, Daniel E. Lieberman de la Universitat de Harvard, Estats Units, i Liza J. Shapiro de la Universitat de Texas, Estats Units, per determinar analíticament per qué les dones embrasades no es cauen cap endavant.

2008:

• Biologia: Marie-Christine Cadiergues, Christel Joubert i Michel Franc per demostrar que les puces salten més sobre els gosos que sobre els gats.
• Química: Els nord-americans Sheree Umpierre, Joseph Hill i Deborah Anderson, per descobrir que la Coca-cola és un espermaticida efectiu i els taiwanesos C.I. Hong, C. c. Shieh, P. Wu i B.N. Chiang, per descobrir just el contrari.
• Física: Els nord-americans Dorian Raymer i Douglas Smith, per provar que un montó de cordes, pèls o qualsevol altra cosa acaba embolicant-se i formant nucs.

2007:

• Biologia: l'holandesa Johanna van Bronswijk per realitzar un cens dels àcars, aranyes, crustacis, bacteris, algues i fongs que resideixen en els llits dels éssers humans
• Química: La japonesa Mayu Yamamoto pel seu mètode per a extreure essència de vainilla dels excrements de la vaca.
• Física: L. Mahadevan, de la Universitat de Harvard, i Enrique Truja Villablanca, de la Universitat de Santiago, a Xile, van ser reconeguts pel seu estudi sobre com s'arruguen els llençols.

La relació completa de tots els premis i de tots els anys des de que es van instituir aquestos premis en 1991, la teniu al següent enllaç (alguns no tenen desperdici):

http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Galardonados_con_el_premio_Ig_Nobel#Premios_Ig_Nobel_2009

I si voleu consultar la web oficial dels premis, vorer las bases per a la propera convocatoria (si s'animeu a presentar una investigació, jejeje), etc., podeu fer-ho en l'adreça següent:

http://improbable.com/ig/

Festes a "San Sebastián"

Aquesta passada nit amb la tradicional Tamborrada donavem inici les festes a "San Sebastián" i Google també ho cel·lebra amb un nou Doodle:

Un mòbil que funciona amb Cola i altres refrescs

Si, ho has llegit bé!!
Els de Nokia han tret un mòbil que em compte de bateria té un depòsi on poses qualsevol refresc o beguda ensucrada i funciona.
Es tracta d'una alternativa ecològica a les bateries convencionals dels mòbils, que són cares i molt perjudicials per al medi ambient si no es tracten en un procés de reciclatge.

La bateria d'aquest nou mòbil utilitza enzimes per a generar electricitat a partir dels hidrats de carboni (sucres) de les begudes ensucrades.
A més de ser biodegradable, la càrrega de la bateria a partir d'una llauna de beguda, té la capacitat de durar fins a tres vegades més que una bateria de liti convencional.

2011 - Any Internacional de la Química - Concurs: Quins elements!!

Ja havem comentat anteriorment que l'any 2010 serà l'any internacional de la Biodiversitat, però si anem un any més enllà, el 2011 serà l'any internacional de la Química.



Per això ja han començat els preparatius i les ativitats per a cel·lebrar-ho.
El primer que vos proposem és el següent concurs:

Calendari Quins elements !!

La finalitat del concurs és doble:

— D’una banda, esbrinar quin element químic es correspon amb la resposta a cadascuna de les preguntes que es formulen a continuació.

— De l’altra, en funció de l’element corresponent, aportar una imatge (dibuix, esquema, fotografia, collage) que, a parer del concursant, combini els dos objectes de la pregunta. Cal redactar també un text breu (de 300 caràcters, com a màxim) que pugui servir de peu de fotografia, justifiqui la imatge i la relacioni amb les característiques pròpies de l’element.

Les dotze preguntes són: Quin element químic és essencial i alhora comú als dos membres de cada parell…

1) Les Dolomites i les plantes verdes?
2) La torre Eiffel i la sang humana?
3) El Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4) La catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?
5) La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6) La potabilització de l’aigua i la sal comuna?
7) El Taj Mahal i les cloïsses?
8) El fuselatge dels avions i els desodorants?
9) Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10) Els explosius i els fertilitzants?
11) Les fibres de Gore-Tex® i les paelles antiadherents?
12) Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?

Amb les dotze imatges guanyadores s’editarà un calendari. L’espectacularitat de la imatge i la qualitat del text seran determinants per a decidir la persona guanyadora de cada full.

Cada concursant pot presentar una proposta per un únic full o per més d’un (per tots dotze, com a màxim).

També es pot concursar per la imatge de la portada del calendari. Aquesta imatge ha d’estar relacionada amb el títol del calendari (Quins elements!) o amb els objectius de l’Any Internacional de la Química 2011; bàsicament, ha de mostrar la presència de la química en la vida quotidiana.

Per a saber més o per a animar-se a concursar, poseuse en contacte amb el profe o deixeu un comentari a aquesta entrada.

Carta d'un xiquet de nom Juanito al Pare Noel

Igual molts de vosaltres no conegueu un grup humorístic de nom Gomaespuma, però fa uns anys tenien un programa de radio amb molts d'oients. Després també han fet tele i cine i han continuat fent radio. Ja és un classic de nadal la carta de Juanito al Pare Noel.

Això si, advertir que la carta té un montó de paraules malsonants i alguna cosa de discrimació, racisme i xenofobia, així que aneu en compte de no fer-li massa cas i simplement quedar-vos amb l'humor sa que conté.

Bon Nadal i feliç 2010 - Bones Festes

El blog del profe de ciències a l'ESO vos desitja Bon Nadal i Feliç 2010.

Google també ho ha fet a la seua manera. Mireu els doodles del 22, 23, 24, 25 i 26 de desembre així com els segons que fa uns moments restaven per al 2010.

Però tranquils, que al blog no tanquem per vacances. Esteu atents/es !!

Perquè tirem sal quan neva?

Després de la neu del dilluns, bé, no tanta com haguerem volgut, és possible que a algú li quede el dubte de perquè tirem sal quan neva?.



Bé, l'explicació és prou simple:

Quan barregem la neu amb la sal, es forma una dissolució on la sal és el solut i l'aigua (la neu) el dissolvent. Qualsevol líquid solidifica a una temperatura més baixa si se li afegeix un solut, i d'eixa manera fa que l'aigua solidifique a una temperatura més baixa de 0º C, amb la qual cosa la neu es derreteix.

Pel mateix motiu, si afegim sal a l'aigua quan la calfem, aquesta no bull a 100 º C sinò a una temperatura major.

Vamos de Repente a Kagar

Sembla que al programa de Buenafuente i també a molts blogs a Internet se n'han adonat de que a Alemania podem anar "de Repente a Kagar" o bé també "de Repente a Kagarsee".

Esperanto

Ahir, Google ens va regalar un altre Doodle homenatge, aquesta vegada era per l'anniversari del naiximent del creador de l'esperanto, l'oftalmòleg polac Ludwik Lejzer Zamenhof.
Aquest home, preocupat per les diferències llingüístiques al seu pais, va crear una llengua internacional a finals del segle XIX anomenada "Esperanto". Al doodle es pot veure la bandera de l'esperanto.

Ludwik Lejzer Zamenhof

El nom esperanto significa aproximadament "esperançat", "el qui té esperança", en la mateixa llengua. L'objectiu de Zamenhof era crear una llengua fàcil i flexible que pogués servir com una segona llengua universal per tal de fomentar la pau i l'entesa internacional.

Ací teniu algunes frases útils en esperanto, per si se vos presenta....:

* Hola: Saluton
* Com et dius?: Kiel vi nomiĝas ?
* Em dic...: Mi nomiĝas...
* Quant?: Kiom ?
* Aquí tens: Jen
* Que parleu esperanto?: Ĉu vi parolas Esperanton ?
* No t'entenc: Mi ne komprenas vin
* M'agrada aquest: Mi ŝatas tiun ĉi
* Gràcies: Dankon
* De res: Ne dankinde
* Si us plau: Bonvolu
* A la teva salut! (brindis): Je via sano
* Salut! (si algú esternuda): Sanon !
* Està bé : Bone
* És un dia bonic: Estas bela tago
* T'estimo: Mi amas vin
* A reveure: Ĝis revido
* Per favor: Mi petas
* Què és això?: Kio estas tio?
* Això és...: Tio estas...
* Com estàs?: Kiel vi (fartas)?
* Bon dia!: Bonan matenon!
* Bona tarda!: Bonan vesperon!
* Bona nit!: Bonan nokton!
* Adéu: Adiaŭ
* Pau: Pacon

Si voleu saber alguna cosa més sobre aquesta esperançadora llengua:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esperanto

I si vols apendre de forma fàcil i gratis aquesta llengua, pots fer-ho a:

http://es.lernu.net/

Quant queda per al 2010?

Quant queda per a l'any nou? Si no ho saps, no pateixes, Google t'ho dirà!!

Entra en www.google.com i pulsa sobre "I Feeling Lucky" i inmediatament tindras els segons que ens falten per a que entre l'any nou, 2010. És conegut per tots que als americans açò dels comptes enrrere els agrada molt, però mostrar-lo en segons ja em pareix massa. Algú s'anima a visitar Google quan només queden 10 segons per al nou any?



Recordeu que l'any 2010 es cel·lebra l'any internacional de la Biodiversitat.

De quins elements estem parlant?

Vos propose la següent activitat: descobrir amb Internet de quins elements químics estem parlant a les següents frases, on les dues coses referenciades tenen en comú eixe element:

1. Les Dolomites i les plantes verdes?
2. La torre Eiffel i la sang humana?
3. El museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4. La catenària dels trens d'alta velocitat i els antifúngics de l'agricultura ecològica?
5. La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6. La potabilització de l'aigua i la sal comuna?
7. El Taj Mahal i les cloïsses?
8. El fuselatge dels avions i els desodorants?
9. Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10. Els explosius i els fertilitzants?
11. Les fibres de Gore-Tex i les paelles antiadherents?
12. Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?

Les respostes les podeu enviar en forma de comentaris a aquesta entrada.
A veure qui les encerta totes!!
Sort i que ningú s'ofegue navegant

Popeie a Google

Ahir dimarts, Google ens va regalar un altre Doodle amb un personatge del comic i dels dibuixos animats. Amb motiu del 115 aniversari del naiximent del seu creador E.C. Segar's.

Més dura que el Diamant

Científics xinesos i americans han descobert que la wurtzita BN pura és més dura que el diamant.

Amb aquest nou descobriment la ciència tindrà que refer tots els textos en els que apareixia el diamant com la substància més dura que es coneixia.

Recordeu que duresa no vol dir la resistència ser trencat.

En mineralogia, la duresa es mesura d'acord a l'escala Mohs, creada per l'austríac Friedrich Mohs, que mesura la resistència al ratllat dels materials.

En la metal·lúrgia la duresa es mesura mitjançant l'assaig de penetració. Depenent del tipus de punta emprada i del rang de càrregues aplicades, hi ha diferents escales adequades per a distints rangs de duresa.

El Ununbi serà el Copernici

El Ununbi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Uub i el seu nombre atòmic 112. L'equip alemany de científics que el va descobrir ha proposat el nom Copernici (símbol Cn) i s'espera que la IUPAC el reconegui oficialment al gener del 2010.

Uub -> Cn
Z = 112

El nom de Copernici serà en honor a Nicolau Copèrnic, astrònom polonès que va ser el primer a formular una amplia cosmología heliocèntrica, que va desplaçar a la Terra com a centre de l’univers. És considerat el fundador de l’astronomia moderna, ja que va donar les bases que varen permetre a Isaac Newton culminar la revolució astronòmica, en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric.