diumenge, 24 de gener de 2010

Curtmetratge guanyador del premi de la Fundació Biodiversitat

Ací vos deixe un excel·lent curtmetratge animat que tracta d'una forma molt interessant el tema del canvi climàtic i que li ha valgut guanyar el primer premi de la primera edició dels premis de la Fundació Biodiversitat en la categoria de millor documental-curtmetratge.

A més a més, està mal que ho diga, però el compositor de la música és un conegut meu, Aritz Villodas. Escolteu la música i ja em direu que vos sembla.


dimecres, 20 de gener de 2010

Els premis Ig Nobel o Anti-Nobel


Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que sol resoldre's en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d'octubre.

Són estudis seriosos amb base científica. Estan organitzats per la revista d'humor científica Annals of Improbable Research (AIR), i co-patrocinats per diverses societats.

Aquests premis guardonen els assoliments d'investigacions que "primer poden provocar el riure, però després fan que les persones pensen".

Els premis pretenen celebrar l'inusual, honrar l'imaginatiu i estimular l'interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia. En anglès Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa "innoble", d'aquí el nom.

Entre els guardonats en els últims anys i en matèria científica tenim:


2009:

  • Biología: Fumiaki Taguchi, Song Guofu, i Zhang Guanglei de la Kitasato University Graduate School of Medical Sciences en Sagamihara, Japó, per demostrar que la massa dels residus de cuina poden rehuir-se en més d’un 90% en massa utilitzant unes bacteries extretesa dels excrements dels pandes gegants.
  • Química: Javier Morales, Miguel Apátiga, i Victor M. Castaño de la Universidad Nacional Autónoma de México, per crear diamants a partir d’un líquid, més concretament, de tequila.
  • Física: Katherine K. Whitcome de la Universitat de Cincinatti, Estats Units, Daniel E. Lieberman de la Universitat de Harvard, Estats Units, i Liza J. Shapiro de la Universitat de Texas, Estats Units, per determinar analíticament per qué les dones embrasades no es cauen cap endavant.




2008:

  • Biologia: Marie-Christine Cadiergues, Christel Joubert i Michel Franc per demostrar que les puces salten més sobre els gosos que sobre els gats.
  • Química: Els nord-americans Sheree Umpierre, Joseph Hill i Deborah Anderson, per descobrir que la Coca-cola és un espermaticida efectiu i els taiwanesos C.I. Hong, C. c. Shieh, P. Wu i B.N. Chiang, per descobrir just el contrari.
  • Física: Els nord-americans Dorian Raymer i Douglas Smith, per provar que un montó de cordes, pèls o qualsevol altra cosa acaba embolicant-se i formant nucs.




2007:

  • Biologia: l'holandesa Johanna van Bronswijk per realitzar un cens dels àcars, aranyes, crustacis, bacteris, algues i fongs que resideixen en els llits dels éssers humans
  • Química: La japonesa Mayu Yamamoto pel seu mètode per a extreure essència de vainilla dels excrements de la vaca.
  • Física: L. Mahadevan, de la Universitat de Harvard, i Enrique Truja Villablanca, de la Universitat de Santiago, a Xile, van ser reconeguts pel seu estudi sobre com s'arruguen els llençols.



La relació completa de tots els premis i de tots els anys des de que es van instituir aquestos premis en 1991, la teniu al següent enllaç (alguns no tenen desperdici):

http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Galardonados_con_el_premio_Ig_Nobel#Premios_Ig_Nobel_2009




I si voleu consultar la web oficial dels premis, vorer las bases per a la propera convocatoria (si s'animeu a presentar una investigació, jejeje), etc., podeu fer-ho en l'adreça següent:


http://improbable.com/ig/

Festes a "San Sebastián"

Aquesta passada nit amb la tradicional Tamborrada donavem inici les festes a "San Sebastián" i Google també ho cel·lebra amb un nou Doodle:

dimarts, 19 de gener de 2010

Un mòbil que funciona amb Cola i altres refrescs

Si, ho has llegit bé!!
Els de Nokia han tret un mòbil que em compte de bateria té un depòsi on poses qualsevol refresc o beguda ensucrada i funciona.
Es tracta d'una alternativa ecològica a les bateries convencionals dels mòbils, que són cares i molt perjudicials per al medi ambient si no es tracten en un procés de reciclatge.

La bateria d'aquest nou mòbil utilitza enzimes per a generar electricitat a partir dels hidrats de carboni (sucres) de les begudes ensucrades.
A més de ser biodegradable, la càrrega de la bateria a partir d'una llauna de beguda, té la capacitat de durar fins a tres vegades més que una bateria de liti convencional.